Educació oberta, una revolució?

Article publicat al diari Ara el 22 de febrer de 2013

En el món de l’educació emergeix amb força un nou fenomen, que alguns titllen de tsunami. Es tracta dels cursos massius oberts i en línia, en nomenclatura anglesa Massive Open Online Courses (MOOCs). De molt recent creació i amb origen principal als Estats Units, els MOOCs fan córrer rius de tinta dels experts de diversos àmbits que intenten analitzar el seu impacte. Aquest mateix diari en publicava fa pocs dies un reportatge i diversos articles molt interessants. El fet és que des de la seva implantació l’any 2012 (amb algunes experiències prèvies en els darrers deu anys), aquests cursos oberts i gratuïts han aconseguit xifres que fan feredat. La plataforma Coursera, per exemple, promoguda per la Universitat d’Stanford ara fa just un any, en col·laboració amb d’altres universitats americanes i britàniques, té avui dia 2.4 milions d’estudiants d’arreu del món seguint els seus 214 cursos online. I la plataforma edX, promoguda per la Universitat de Harvard i el MIT, té ja més de 400.000 estudiants en poc menys de sis mesos d’existència. Es tracta de cursos que s’ofereixen gratuïtament a la xarxa i que poden ser seguits per qualsevol estudiant des de qualsevol racó del planeta.

 

Estem davant una revolució a l’educació? Són els MOOCs la fi del paradigma de la formació clàssica o de la universitat tal com la concebem avui dia?  Més enllà de les aproximacions apocalíptiques que sovint alguns duen a terme, i tenint també en compte que és un fenomen molt recent, cal fer un seguit de consideracions.     

 

Sens dubte, la formació en línia és un fenomen creixent, que impacta sobretot en l’àmbit de l’educació universitària però no tan sols en ella. Només als Estats Units, avui dia més de 700.000 estudiants a temps complet segueixen els estudis universitaris en programes a distància. El percentatge d’estudiants americans de college que s’han inscrit almenys en un curs online ha passat del 9.6% l’any 2002 al 31.3% l’any 2010. A casa nostra, per exemple, a dia d’avui la Universitat Oberta de Catalunya compta amb 47.081 estudiants en titulacions homologades, quan l’any 2000 en tenia 14.837.

 

D’entrada, cal dir que els MOOCs poden ser una eina molt poderosa per estendre les capacitats de formació arreu del món i sobretot en els països en vies de desenvolupament, amb tot el que això comporta a escala social, cultural i econòmica. Aquest tipus de cursos tindran així un impacte en totes les etapes educatives i també en l’educació no formal.    

 

Pel que fa a l’educació universitària, i enfront d’algunes veus que prediuen la fi de la universitat, cal dir que aquesta és per essència una institució que combina formació i recerca científica, i no es concep l’una sense l’altra; així mateix, la universitat es fonamenta intensament en la interacció professors-alumnes, amb vivències i experimentacions pràctiques i properes a les aules i laboratoris. Per tant, les universitats seguiran existint i m’atreviria a dir que tindran un paper encara més rellevant a les societats avançades. No obstant, no hi ha dubte que els MOOCs i la formació en línia en general estan modificant els paradigmes de la formació i moltes universitats tendiran cap a models híbrids, amb una component en línia creixent.     

 

Els MOOCs presenten a dia d’avui problemes o dubtes rellevants: en primer lloc, la taxa de fracàs és altíssima, en bona mesura perquè no contemplen mecanismes de seguiment dels estudiants i de suport directe del professorat; els cursos tampoc tenen normalment reconeixement acadèmic per a l’obtenció d’algun tipus de títol, tot i que les experiències actuals ja ho comencen a preveure; així mateix són cursos estàndards, gens arrelats a la realitat territorial o local; finalment, el seu model de negoci és encara poc definit, tot i que de gran potencial: hi ha al darrera la voluntat de generar ingressos massius per la via del reconeixement posterior de la formació adquirida i l’atorgament de títols?   

 

Com a aspectes positius, destacar que poden ser instruments molt poderosos per democratitzar el saber, per introduir millores pedagògiques si es saben aprofitar correctament; són eines que poden permetre compartir experiències d’aprenentatge amb comunitats d’estudiants d’arreu del món i poden fomentar l’emprenedoria lligada a les TIC i a l’oportunitat d’accedir al saber ràpidament.

 

Sens dubte, els MOOCs es troben en plena efervescència i caldrà analitzar amb deteniment la seva evolució. Sense caure en les visions apocalíptiques d’alguns, som davant un fenomen clau per l’educació en tots els seus nivells i components.  

 

Ara 22.02.2013.pdf
Documento Adobe Acrobat 370.0 KB