Euskadi treballa en el bon camí

Artícle publicat al diari Nació Digital el dia 26 de juny de 2016 

 

Euskadi és un país veí i proper, però també en ocasions força desconegut. Ens és propera la seva realitat política per raons òbvies, però sovint ens queden lluny les seves prioritats i la realitat sòcio-econòmica.

 

El fet que cal destacar és que Euskadi ha sabut orientar al llarg de les darreres dècades determinades polítiques de país i amb un alt consens, no tan sols polític sinó també social i amb el teixit econòmic. En aquesta línia, inversions a llarg termini, ben orientades i sostingudes estan demostrant resultats més que òptims. A tall d’exemple mostrem algunes dades: la taxa d’atur és pràcticament la més baixa de l’Estat (16,6% a Euskadi, per un 19,9% a Catalunya i una mitjana espanyola del 23,7%); la taxa d’abandonament escolar és la més baixa de l’Estat (9,4%, enfront el 21,9% al conjunt de l’Estat); la despesa per habitant en serveis públics fonamentals (incloent l’educació) és també pràcticament la més alta d’Espanya; finalment, la inversió en R+D és la més alta de tot l’Estat (2.09% del PIB, enfront l’1,50 de Catalunya i el 1,24 de mitjana espanyola).

 

Sens dubte el concert econòmic basc ha permès apuntalar a les darreres dècades un serveis públics de qualitat, així com desplegar polítiques públiques al servei de les necessitats i les demandes dels ciutadans. Però és igualment cert que els diversos governs a Euskadi han sabut orientar adequadament les grans prioritats col·lectives, amb constància i amb un alt consens a l’entorn d’un model social i econòmic que vol esdevenir avançat i competitiu. Per exemple, l’aposta per l’educació i la formació com a base imprescindible de progrés personal i col·lectiu n’és una bona mostra. Amb un reconeixement directe a la formació professional qualificada i orientada a donar resposta als reptes de l’economia i la indústria del país.

 

L’economia basca, com és sabut, ha estat històricament molt basada en l’àmbit industrial. Ho segueix sent a dia d’avui. S’estima que la indústria aporta al voltant del 22% del PIB d’Euskadi (major que la mitjana europea), representa aproximadament el 22% dels llocs de treball, el 41 % del total d’inversió en I+D i més del 90% de les exportacions. Es calcula, a més, que cada lloc de treball en el sector industrial genera entre 2 i 5 nous llocs de treball en d’altres sectors de l’economia. De fet, Euskadi ha sabut reconvertir una indústria pesada tradicional mitjançant la política de clústers de les darreres dècades. 

 

Doncs bé, el govern i la indústria basca, perfectament coneixedors dels reptes econòmics i tecnològics a escala europea i global, estan desenvolupant tot un seguit d’estratègies conjuntes per consolidar uns sectors industrials competitius i sostenibles. I el que més es destaca és l’alineament entre els diversos agents implicats: empreses i sectors empresarials, govern basc, governs forals, universitats i centres tecnològics. El que s’anomena “quàdruple hèlix” funciona i està molt interconnectada, compartint objectius conjunts i remant de forma sostinguda en la mateixa direcció. De fet, Euskadi ha fet seu el repte europeu d’avançar cap a sistemes d’especialització intel·ligent (RIS3) i està desplegant iniciatives interessants en àmbits com la formació i el capital humà, el suport a indústries tradicionals i emergents i la orientació estratègica per a la innovació i el foment de l’R+D.

 

Un actor destacat en tot aquest entramat és el Consell Basc de Ciència, Tecnologia i Innovació. L’integren el Govern basc, les Diputacions forals, les universitats, els centres tecnològics i les empreses. El mateix Consell reconeix que la inversió en recerca científica és la millor garantia de futur per a garantir llocs de treball de qualitat i per a la millora del benestar i la qualitat de vida de la societat basca. I es prioritzen quatre línies: impulsar l’estratègia d’especialització intel·ligent, enfortir el lideratge industrial mitjançant la col·laboració públic-privat, elevar l’excel·lència del sistema de ciència, tecnologia i innovació basc, i garantir el desenvolupament del capital humà en ciència, tecnologia i innovació. Amb tres grans prioritats: fabricació avançada i indústria 4.0, energia i biosalut. I es visualitzen diversos àmbits d’oportunitat: alimentació, hàbitat urbà, ecosistemes i indústries culturals i creatives. Com a base indispensable de tot aquest edifici, una vegada més, un sistema educatiu i de formació de qualitat.

 

Així, doncs, tres aspectes clau que mostren com Euskadi treballa en la bona direcció: 1) recursos públics suficients i sostinguts gràcies al concert econòmic; 2) polítiques estratègiques ben orientades i estables a les darreres dècades: educació i formació, inversió en R+D i innovació, aposta per la indústria competitiva i sostenible i per un mercat de treball de major qualificació; 3) establiment de grans acords estratègics (construcció d’una visió conjunta compartida) entre els governs i el teixit econòmic i social, alineant esforços mitjançant instruments sòlids: estratègia d’especialització intel·ligent, Consell Basc de Ciència, Tecnologia i Innovació, Pla d’R+D+i 2020, policy mix coherent.

 

Cal estar amatents a la seva evolució en els propers anys però, a dia d’avui i des de fa dècades, Euskadi treballa en el bon camí.