Universitats i progrés global
Article publicat al diari Avui el dimarts 29 de març de 2012
El recent llibre de Gustau Nerín, Blanc bo busca negre pobre, fa una crítica aguda de la cooperació pel desenvolupament. Millor dit, d’una determinada manera d’entendre i posar en pràctica la
cooperació pel desenvolupament. Nerín posa de manifest la irrellevància i l’escàs impacte de molts projectes impulsats des d’Occident pel progrés dels països africans, evidència que en bona part
comparteixo. Curiosament, la seva crítica ha tingut un ressò mediàtic molt major que un altra fet ocorregut a casa nostra. Es tracta de la publicació, també recent, del Pla de cooperació
universitària pel desenvolupament (2011-2015). Es tracta d’un document rigorós que analitza la importància de l’educació i la recerca com a factors clau pel desenvolupament social i econòmic. Les
universitats esdevenen institucions cabdals per crear societats de progrés i economies dinàmiques a través del coneixement. Ho són a Europa i ho són als països en vies de desenvolupament. El
coneixement ajuda a crear la base per a la prosperitat i per tant a lluitar contra la pobresa. En aquesta línia, el Pla de cooperació universitària pel desenvolupament, un document inèdit a
Espanya, representa un compromís explícit de les universitats públiques catalanes amb el desenvolupament global i especialment amb els països del Sud. Aquest compromís es vehicula mitjançant les
missions de la universitat: la formació, la recerca científica i la transferència de coneixements a la societat. Quina millor cooperació podem fer des de Catalunya, amb tota la modèstia, sinó
col·laborar en la formació i la capacitació tècnica, i en la ciència i la innovació al servei del desenvolupament?
Les universitats catalanes han estat molt actives en el compromís pel desenvolupament global. El Pla representa la culminació d’una feina ben feta i, alhora, un nou compromís per posar en marxa
projectes de major impacte. Cooperar des de Catalunya per fer universitats fortes en els països del Sud, col·laborar per promoure la recerca científica i evitar la fuga de cervells, participar en
la transferència del coneixement universitari a la societat. En definitiva, col·laborar com a universitats compromeses per crear valor social, cultural, econòmic i tecnològic arreu.
La universitat i el coneixement treballen en un context global, no saben de fronteres. Per citar alguns exemples, formar i investigar en àmbits tan importants com la millora de les tècniques
agrícoles, l’ús eficient dels recursos energètics, la millora de la salut pública o l’extensió i millora de l’educació, és una inversió de futur, aquí i a arreu del món. Per fer-ho, són
necessaris programes governamentals de major abast i finançament plurianual. Sense això, no es podran fer aportacions significatives als països del Sud. És necessari coordinar les accions amb les
demandes i necessitats dels països en desenvolupament, però també concertant iniciatives amb d’altres organismes per un major impacte. D’entrada, les vuit universitats públiques catalanes
treballen coordinadament per obtenir més i millors resultats.
Precisament a l’Àfrica, l’ACUP està desplegant diversos projectes per reforçar la cooperació amb cinc països africans, col·laboració que s’anirà estenent a més països. Tan sols un 6% dels joves
africans entren avui dia a la universitat, quan la mitjana a Europa és del 28%. La inversió en R+D respecte el PIB va ser l’any 2007 del 0.4%, mentre a Europa va ser un 1.8%. Cooperar per fer
créixer aquestes xifres i per ajudar a fer universitats fortes al continent africà i arreu. Aquest és el millor servei que podem fer pel progrés global.
Descarrega l'article sencer, aquí:
