El País Basc, un bon referent

Article publicat l'11 de març de 2015 a La Vanguardia


En l’àmbit de les polítiques públiques, sovint ens és útil cercar referents en països estrangers. Jo mateix, en aquestes pàgines, he usat referents internacionals que ens poden ser avinents com a casos exemplars: Dinamarca i Finlàndia en matèria social i educativa, els Països Baixos, amb un sistema universitari cohesionat i potent, o Califòrnia, que disposa d’un sistema de recerca i innovació de primera divisió internacional. Però també és cert que en ocasions ens pot semblar més atractiu cercar les bones pràctiques en d’altres contextos allunyats del nostre. Les modes o els tòpics instal·lats i presents als mitjans juguen un paper destacat. També és cert que alguns referents han estat degudament analitzats, i per tant es disposa de dades i d’estudis empírics que ens faciliten la seva anàlisi.

 

El fet és que ben a prop també podem disposar de bons exemples que ens serveixin de referents. Un cas paradigmàtic és el del País Basc. Tant a prop nostre i sovint poc conegut. Mirem tan sols algunes dades rellevants. La inversió en R+D a Euskadi és la més alta de tot l’Estat (2,09% del PIB, davant l’1.50 de Catalunya i el 1,24 de mitjana espanyola). La taxa d’abandonament escolar és la més baixa de tot l’Estat: tan sols el 9.4%, mentre a Catalunya és del 22,2% i al conjunt de l’Estat d’un 21,9%. La taxa d’atur és pràcticament la més baixa d’Espanya: un 16,6% a Euskadi, per un 19,9% a Catalunya i una mitjana espanyola del 23,7%.

 

Sense poder entrar aquí en detalls, és evident que algunes coses s’estan fent bé des dels poders públics bascos. Deixeu-me que n’esmenti tan sols dos: un sistema de finançament (el concert econòmic basc) que facilita les inversions adequades en el propi territori, més tenint en compte que aquest finançament ha tingut ja un llarg recorregut, més de trenta anys, des de l’aprovació de l’Estatut basc. Les inversions a llarg termini i amb recursos suficients demostren amb contundència uns bons resultats. Però també unes polítiques públiques ben orientades i constants a les darreres dècades: una aposta clara per la indústria i l’ocupació, un suport permanent a la innovació i al teixit empresarial, i un acord social per a una educació de qualitat. Recursos públics suficients i polítiques ben orientades i estables a llarg termini: tant clar i tant a prop.

Article 11.03.2015.pdf
Documento Adobe Acrobat 261.8 KB