La innovació al servei dels reptes socials

Article publicat al diari ARA el dia 12 de juliol de 2017   

 

El nostre país arrossega un seguit de problemàtiques socials que s’han vist agreujades en gran mesura en els darrers anys de crisi econòmica i financera. Aspectes com les desigualtats socials (que han crescut), la pobresa (molt especialment la infantil), l’atur crònic (de forma dramàtica l’atur juvenil i la pèrdua, en bona part, d’una generació), la precarietat en el treball, l’envelliment de la població o la crisi de l’estat del benestar degut al creixement alarmant del deute públic. Un seguit de reptes socials que cal atendre des dels poders públics i des del tercer sector. Amb determinació, amb instruments i recursos. Però també sovint repensant de soca arrel les polítiques públiques i introduint la innovació com a vector de canvi i transformació. A aquest panorama preocupant cal afegir-hi el context de canvi dràstic que estem vivint en molts àmbits: una nova economia que emergeix, tecnologies disruptives, i aspectes com la robotització, el big data, l’economia digital i la globalització, que transformaran l’actual organització social, econòmica i, qui sap, si també la política.

 

Curiosament, la cultura política i econòmica imperants mantenen com a dos mons separats el  de la realitat social i el de la innovació. Semblaria com si es tractés, sota la lògica predominant avui dia, de dues realitats paral·leles que no es toquen, no es comuniquen. Seguint dinàmiques diferents i atenent problemàtiques o reptes distints. El món social tindria els seus paradigmes, els seus actors i realitats, i la innovació (entenent-la en un sentit ampli) atendria alhora d’altres realitats, més properes a l’economia, el coneixement i la formació.

 

El projecte que propugnem des de les universitats públiques és justament el de trencar aquesta lògica, que podríem titllar de perversa i certament inadequada. Defensem que la innovació i la competitivitat poden i han de tenir rostre humà. I, a la inversa, que la innovació social també pot aportar creixement econòmic, cohesió i resiliència pel bé del progrés col·lectiu i la competitivitat. Fent evident que les desigualtats acaben xocant amb la pròpia democràcia i els valors col·lectius, tal com analitza l’economista Antón Costas.                          

 

És per tot això que des de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i la Plataforma Coneixement, Territori i Innovació (que agrupa a dia d’avui les universitats i les principals organitzacions empresarials, institucions públiques i entitats el tercer sector) estem impulsant el que anomenem una agenda social de la innovació. Treballem aspectes com la capacitat transformadora de l’educació i la formació, en totes les seves etapes i formats, i molt especialment l’educació superior com a ascensor social i font d’innovació. Propugnem una recerca i una innovació responsables. És a dir, una recerca científica feta amb la societat i per a la societat, que integri alhora l’humanisme, la ciència i la tecnologia pel bé del progrés humà i social. Proposem trencar les barreres que separen el món social, el de la innovació i l’institucional, per tal de promoure espais de col·laboració, mitjançant el que en podem anomenar co-laboratoris que comparteixen missions, agendes i projectes pel progrés social i econòmic. Defensem que la política (com a espai de deliberació i de gestió dels afers col·lectius) sigui la que moduli les dinàmiques socials i de la innovació tecnològica i la ciència. I creiem fermament que cal construir un relat social sòlid que doni fe dels beneficis immensos de la ciència, la tecnologia i el coneixement per a la societat i per a tots nosaltres. I que, alhora, faci evident que molts dels problemes que tenim plantejats com a societat són abordables (i poden ser solucionats) amb coneixement, recerca i innovació. Una ciència i una tecnologia dirigida des dels valors de l’humanisme i la societat democràtica avançada, tant a escala local com global.            

 

 

Tal com he esmentat, en tot aquest panorama l’educació i la formació juguen un rol cabdal. Una educació transformadora, que capacita les persones i les societats per fer-les més cultes, crítiques i preparades professionalment per fer front, entre d’altres, als reptes socials. Amb les competències que demanda una societat més dinàmica i complexa, i on la formació al llarg i ample de la vida és ja una realitat inqüestionable. Fem-ho possible: construïm una veritable agenda social de la innovació, que permeti el treball cooperatiu i permanent entre els diversos mons (sector públic, acadèmia, sector privat i tercer sector) per fer front als reptes socials greus que tenim com a país.    

 

 

 

 

http://www.ara.cat/opinio/josep-maria-vilalta-innovacio-servei-reptes-socials_0_1831016921.html