Un espai per al progrés econòmic i social

Article publicat al diari Ara el 12 de març de 2013

 

Tres anys enrere Catalunya sotmetia el seu sistema d'innovació i el seu sistema universitari a l'avaluació de l'OCDE, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics. Una de les conclusions d'aquestes avaluacions era simple però alhora molt rellevant: al nostre país com a conjunt no existia un espai permanent de debat, d'anàlisi i de treball entre universitats, empreses i governs. Un espai on aquests tres agents cooperessin de manera estable i permanent per tractar amb profunditat tots aquells temes que els afecten: innovació, mercat de treball, educació i formació al llarg de la vida, R+D, infraestructures en el territori, desenvolupament i competitivitat, polítiques socials, desenvolupament de l'estat del benestar, polítiques públiques sectorials, etc. Per intentar cobrir aquest dèficit ha nascut la Plataforma Coneixement, Territori i Innovació (Plataforma CTI). La Plataforma CTI és una iniciativa de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques en col·laboració amb Foment del Treball Nacional; la Micro, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (Pimec), i la Fundació La Caixa. En els pròxims mesos, s'espera que tot un seguit d'empreses i institucions del país s'hi vagin sumant, amb la finalitat d'esdevenir un espai d'anàlisi i de treball rigorós que tingui com a missió principal el desenvolupament social i econòmic de Catalunya.

 

Sens dubte, Catalunya està en un moment crític de la seva història, submergida en una crisi econòmica i social que tenalla el seu present i pot hipotecar el seu futur. Amb una taxa d'atur del 24% de la població activa i de més del 50% entre la població jove, amb una economia estancada, un estat del benestar en condicions precàries i un sistema institucional en entredit, és més que mai l'hora de treballar plegats per poder oferir diagnòstics i respostes compartides, en aquest cas entre el teixit empresarial, les universitats i els governs. De la col•laboració n'han de sorgir propostes i projectes rellevants per al país; la cooperació ha de reforçar les capacitats de cada un dels agents i fer més sòlides les polítiques públiques per generar progrés social i competitivitat econòmica. Un exemple del que diem el vam veure reflectit a les Jornades Catalunya Futura, que es van celebrar els dies 1 i 2 de març al monestir de Poblet. A les Jornades, els màxims representants de les universitats públiques catalanes, de Foment, de Pimec, de la Fundació La Caixa i un grup d'uns 20 empresaris del país van analitzar i van fer propostes sobre la innovació i el coneixement a Catalunya. Al llarg dels dos dies de feina es va poder analitzar l'estat de la innovació i de l'R+D al nostre país; es van compartir visions i preocupacions des del teixit empresarial i des de les universitats. Aquesta visió compartida ha quedat plasmada en l'anomenada Declaració de Poblet. Es tracta d'un document estratègic que en forma de decàleg manifesta els principals punts d'acord d'una visió conjunta sobre la innovació i el coneixement a Catalunya. Una guia que ens ha de conduir cap a un país i una economia intensius en coneixement i de progrés.

 

A Poblet, a més a més, es van posar les bases per refermar tot el que cada institució ja està duent a terme i alhora per acordar nous projectes i accions conjuntes. Per exemple, fomentar un pla d'emprenedoria per a la competitivitat econòmica i la creació de llocs de treball; impulsar una fira del coneixement entre empreses, universitats i institucions, o fomentar un pla per incrementar les col·laboracions entre empreses i universitats en un sentit ampli. En aquest context, un exemple clau del que exposo el trobem en el futur dels fons estructurals de la Unió Europea, on la Comissió demana explícitament a les regions europees (en el nostre cas, Catalunya) que elaborin i presentin una estratègia d'especialització basada en els clústers o àrees de fortalesa regional. Aquesta estratègia d'especialització regional serà un requisit imprescindible per poder accedir als fons estructurals europeus per al període 2014-2020, i ha de ser elaborada de manera cooperativa entre les institucions públiques, el teixit industrial i els agents de l'R+D de la regió. El mateix president de la Generalitat feia esment en la cloenda de les Jornades a Poblet de la importància d'aquesta estratègia d'especialització regional per poder aspirar a rebre fons estructurals. És una bona mostra de la importància de la col·laboració franca, sòlida i permanent entre el teixit econòmic, les universitats i les institucions pel bé del progrés social i econòmic de Catalunya.

 

Descarregueu l'article aquí
Un espai per al progrés econòmic i socia
Documento Adobe Acrobat 515.0 KB